Esmirna (Ruïnes d'Efeso - Turquia)

Sense cap mena de dubte, a mi personalment, va ser la destinació que més em va agradar, hi anava amb una idea totalment equivocada, el fet de que fos a Turquia no em m'atreia massa, però estava equivocat. En aquesta ocasió vam agafar mig dia excursió programada i la resta pel nostre compte; va ser un gran encert.
Només pujar al bus que ens havia de portar a les ruïnes d'Efeso, la guia que era turca, ens va informar que sobretot, ells eren turcs, no àrabs, ells tenien un abecedari i llengua pròpia i que la majoria de la gent era musulmana, però només de religió, no de modus vivendi, això que vaig sentir em va confondre una mica, però ja ho vaig poder comprovar més endavant.
Vam arribar a les ruïnes, i ens anàven explicant el que anàvem trobant, per començar, que encara estaven descobrint coses noves, doncs les muntanyes de les rodalies soterraven l'antiga ciutat, el trajecte era d'uns 2 quilòmetres aproximadament, i a cada racó hi havia un monument, hi havia dos amfiteatres, un d'ells enorme, el Temple de la "patrona" Artemisa, wc públics, grans avingudes, una biblioteca impressionant, publicitat suggeridora, ...
La façana del gran edifici que es veu al fons de la imatge, la biblioteca, és segurament el més impactant que es pot trobar, enorme, ben conservada, sembla mentida que encara estigui dreta, quina decoració, quines pintures a les parets interiors, que bonic; també molt curiós és la publicitat que es troba gravada al terra d'una de les avingudes principals, és un jeroglífic esculpit on es promociona un prostíbul; és el primer anunci publicitari (que es conegui) de la història. També, se suposa, va ser la primera ciutat en il·luminar els carrers durant la nit. Al final del recorregut es troba l'enorme amfiteatre, amb una capacitat de una burrada de persones, i se surt per l'avinguda de Marco Antonio i Cleopatra, que era l'antiga sortida fins al port, però ara l'aigua queda força lluny, són les ruïnes més fantàstiques que he vist en ma vida, tot i que encara em queda molt per veure.
Magnífiques, aquesta és la paraula que millor descriu, per mi, el que acabàvem de visitar; sortint d'aquest indret, ens vam dirigir cap una fàbrica de catifes, vam veure el procés d'extreure la seda, el tintat, la confecció, gairebé tot, la veritat és que eren molt boniques, ens van fer una exposició dels seus productes per si algú en volia alguna i ens van convidar a te de poma turc, molt bo. Nosaltres no som gaire de catifes i no en vam voler comprar cap, però repeteixo, eren molt maques. Vam tornar fins al vaixell i teníem la tarda lliure; vam pujar a uns taxis i cap al "Zoco" d'Esmirna. A mi personalment no em va agradar gens, té el seu encant, però el que allà es venia no m'interessava, però vam aprofitar per dinar al costat, jo em vaig menjar un kebab amb iogurt que estava boníssim, si si, amb iogurt, i per beure, es clar, cerveseta, en aquest cas tocava l'EFES PILSEN, força bona. Un cop ben tips, vam decidir tornar xino xano cap al vaixell i veure una mica la ciutat, vam passar per davant de força comerços, molt europeus, on ningú et deia res, si volies alguna cosa entraves, remanaves i si t'agradava ho compraves, i si no, doncs no, no t'insistia ningú, quin gust, la roba era tota com la que portem nosaltres, realment el seu sistema de vida es molt més semblant al nostre que no pas a l'àrab. De camí cap al passeig marítim vam trobar un indret que ens va fer força gràcia, llàstima de no tenir temps d'anar a visitar-lo: La penya barcelonista d'Esmirna, quina passada, però no tenim massa temps i hem de seguir; arribem al passeig marítim i era enorme, molt ben arreglat, veiem el Costa Fortuna molt lluny, però encara teníem temps, allà estava ple de jovent fent "botellon", però joves molt ben vestits, estudiants amb uniforme com els de les escoles privades de per aquí, les noies amb faldilla de quadres per sobre genoll i camisa blanca, es trobaven a la gespa del passeig; també estava ple de gossos que dormien a l'herba, però repeteixo, tot molt net, hi havia també jocs infantils, la veritat no m'esperava que m'agradés tant, que equivocat que estava. Per acabar, una magnífica posta de sol des del balcó de l'habitació del vaixell.

Aquí tenieu el video de possiblement la millor destinació d'aquest viatge.