Atenes

Aquesta era, en un principi, l'escala que em feia més il·lusió, estàvem plenament a la Europa més similar a la nostra, hi havia suficients monuments com per quedar bocabadats, i a més, feia molt bon temps, així que només calia gaudir del lloc. En aquesta ocasió, vam decidir també fer la excursió pel nostre compte, a uns 20 minuts caminant des del Costa Fortuna hi havia l'estació del tren del Pireo, allí l'agafem i cap a Atenes, mitja horeta més i ja estàvem al passeig que portava directament a l'Acropolis. Al baixar del tren, uns operaris ens diuen que més tard hi haurà vaga, quin yuyu, però som optimistes i comencem a pujar passeig amunt cap el recinte històric. Anem caminant, i la pujada cada cop és més forta, però a banda i banda del camí es veuen edificacions formidables, com un gran teatre, al fons es veu el temple de Zeus, considerat el més gran de l'antiga Grècia, i per fi, arribem fins les portes, anem a buscar les entrades i quan intentem accedir, no ens deixen entrar ni les bosses ni els cotxets dels nens, només els bolsos petits, i ens ho fan anar a deixar a una mena de guarderia d'estris, això si, de franc. Decidim que ens anirem alternant per portar en Xavi, i en Jordi, que és un campió, anirà caminant, i quan estigui cansat l'agafarem algun dels grans. Només l'entrada ja és espectacular, es passa pel mig d'unes immenses columnes, i un cop passat ja veiem els imponents edificis, quina passada, estan reconstruint'ho d'una manera molt real, i anem passant al nostre aire cap on ens interessa, de fet, tampoc hi ha massa edificis per veure, així que ens ho agafem amb calma i anem fer, primer, la foto de rigor davant del "Partenón", seguidament davant el pòrtic de les "Cariàtides" del temple d'"Erection", espectaculars les columnes del pòrtic, tot i que són rèpliques, les originals estan al museu i dues repartides pel món. Anem cap al mirador, la part més alta de la ciutat i la vista hauria de ser fantàstica, però o la boira o la contaminació no permetien una gran visibilitat i a més, feia un vent fort i fred semblant a la nostra estimada tramuntana; des d'aquí, però, vam veure un petit temple a la tocar la ciutat i vam decidir de tornada passar per allà. Una visita al museu, meravellós, quants detalls i detallets de l'antiguitat, i sortim per menjar-nos els entrepans, els nens són uns sols, s'han portat de fàbula. Seguidament vam pujar fins el "Tron de Pilatos" em sembla que es diu així, però no m'enrecordo, des d'on hi havia una vista privilegiada de l'acròpolis. Comencem a baixar per un caminet cap al petit temple (petit en comparació amb el partenón) que havíem vist des del mirador, i al no ser un camí gaire bo, en Xavi anava en un cotxet i en Jordi a peu, amb la mala sort que en un moment donat, es va entrebancar i va caure d0nant-se un cop, però realment no havia caigut, es va tirar perquè a terra hi havia una moneda antiga, i per això no es va fer mal. Al final del caminet vam arribar a l'àgora i a l'antiga ciutat grega, però ara el temps començava a ser just, i vam anar directe als punts que ens semblaven més interessants, entre ells el petit (antic) temple d'Efeso.

Arribem a l'estació de tren i efectivament, hi havia vaga, en teoria teníem temps de sobra, però la mare es comença a posar nerviosa, doncs si no arribem a temps al vaixell marxarà, i comencem a buscar taxis, no en passa cap, som sis adults i dos nens, en necessitarem dos, para el primer i ens diu que no en trobarem més, diu que hi cabrem tots, tots ?!?!?? el taxista pesa almenys 120 quilos, jo que sóc el més gran vaig a davant amb en Jordi amagat als meus peus, la Laura, en Jordi gran, en Xavi, la Lídia, la mama i en Ramon a darrera, increïble però cert, una experiència, 7 adults i 2 nens en un Toyota Avensis; el xòfer anava a tota pastilla per rutes secundàries i en uns 45 minuts aproximadament vam arribar al Pireo, per fi, vam baixar com vam poder i la mama i en Ramon van anar cap al vaixell i els altres vam anar a fer la típica cervesa, en aquest cas era Mythos, molt bona, en un bar força acollidor, i sortint d'aquí ens vam comprar una gorra i cap al vaixell. Realment no m'ha decebut gens l'excursió, hi ha hagut de tot, decididament, juntament amb la d'Efeso ha estat la parada més gratificant que hem tingut.