Aquesta va ser la darrera parada que vam fer, snif snif, això significa que el creuer ja està arribant a la fi, però no per això va deixar de ser una sortida força maca. En Ramon no es trobava gaire bé, i va decidir que es quedaria al vaixell, la resta vam decidir no perdre'ns la sortida al bressol de les olimpíades, així que després d'esmorzar sortim del vaixell i busquem un taxi. ¿¿¿¡¡¡!!!??? Taxi? no n'hi ha, Katakolon es un poblet molt petit, que té un port suficientment gran per atracar-hi un vaixell de les dimensions del Costa Fortuna; 
per mi que el moll és de la companyia Costa, almenys hi ha el seu logo pintat a terra. Que farem ara? Olympia està a uns seixanta quilòmetres, a la part alta d'una placeta a tocar del port hi ha un establiment de lloguer de cotxes, jo que sóc previsor havia portat el carnet de conduir, 
al ser de la unió europea, cap problema, mirem de llogar un cotxe una mica gran, doncs érem cinc adults i dos nens i ens diuen que només tenen un Panda. ??? un Panda? doncs si, però el comercial que és molt simpàtic ens diu que no ens preocupem, que a Grècia no passa res; en vista de l'èxit del taxista d'Atenes, li fem cas, ens dóna un plànol i cap a Olympia; va prou bé el cotxe, la resta de conductors són un desastre, no m'estranya que trànsit allà sigui tan inexistent, si hi fossin tindríem massa feina, grans vehicles que em feien frenar, a mi, amb un panda, allà el voral és un carril més, 
en fi, que al cap de mitja hora ens presentem a les portes de les ruïnes més famoses del món de l'esport. El dia no acompanya massa però tampoc plou, a l'entrada ens donen un plànol de l'itinerari i comencem a veure força edificacions conegudes. Les famoses imatges que cada quatre anys surten a la tele on un grup de sacerdotesses encenen la flama olímpica, i a la part oposada del començament es troba el magnífic estadi olímpic, el primer, on durant 800 anys s'hi van realitzar carreres, fins que els romans ho van prohibir. Allà vam poder fer una petita carrera en Jordi i jo per sentir les sensacions de córrer en el primer escenari dedicat a això 
(més que córrer fèiem l'indi). Sortint de l'estadi (encara hi ha el passadís amb l'arcada d'accés) vam anar cap a la sortida per un itinerari diferent i seguint veient restes 
d'aquella època antiga. A la sortida vam tornar a pujar al Panda i direcció cap a Katakolon, vam arribar bé de temps, vam tornar el vehicle i mentre la mare tornava al vaixell, la Laura, la Lídia i els nens van anar a voltar botigues i en Jordi i jo vam anar a fer la cervesa, aquest cop tocava repetir mythos, doncs no en tenien cap altra, però ja estava be, terrassa a la vora del mar amb el vaixell al final, fantàstic. Ara toca anar al vaixell i preparar-nos per la tercera i definitiva nit de gala, amb calma vam assistir al teatre com cada vespre, ens vam posar ben macos, vam assistir a un pica pica amb el capità i cap a sopar, deliciós altra vegada, sopar, escoltar música, les vacances ja s'estan acabant però encara queden un parell de dies.
per mi que el moll és de la companyia Costa, almenys hi ha el seu logo pintat a terra. Que farem ara? Olympia està a uns seixanta quilòmetres, a la part alta d'una placeta a tocar del port hi ha un establiment de lloguer de cotxes, jo que sóc previsor havia portat el carnet de conduir, 
al ser de la unió europea, cap problema, mirem de llogar un cotxe una mica gran, doncs érem cinc adults i dos nens i ens diuen que només tenen un Panda. ??? un Panda? doncs si, però el comercial que és molt simpàtic ens diu que no ens preocupem, que a Grècia no passa res; en vista de l'èxit del taxista d'Atenes, li fem cas, ens dóna un plànol i cap a Olympia; va prou bé el cotxe, la resta de conductors són un desastre, no m'estranya que trànsit allà sigui tan inexistent, si hi fossin tindríem massa feina, grans vehicles que em feien frenar, a mi, amb un panda, allà el voral és un carril més, 
en fi, que al cap de mitja hora ens presentem a les portes de les ruïnes més famoses del món de l'esport. El dia no acompanya massa però tampoc plou, a l'entrada ens donen un plànol de l'itinerari i comencem a veure força edificacions conegudes. Les famoses imatges que cada quatre anys surten a la tele on un grup de sacerdotesses encenen la flama olímpica, i a la part oposada del començament es troba el magnífic estadi olímpic, el primer, on durant 800 anys s'hi van realitzar carreres, fins que els romans ho van prohibir. Allà vam poder fer una petita carrera en Jordi i jo per sentir les sensacions de córrer en el primer escenari dedicat a això 
(més que córrer fèiem l'indi). Sortint de l'estadi (encara hi ha el passadís amb l'arcada d'accés) vam anar cap a la sortida per un itinerari diferent i seguint veient restes 
d'aquella època antiga. A la sortida vam tornar a pujar al Panda i direcció cap a Katakolon, vam arribar bé de temps, vam tornar el vehicle i mentre la mare tornava al vaixell, la Laura, la Lídia i els nens van anar a voltar botigues i en Jordi i jo vam anar a fer la cervesa, aquest cop tocava repetir mythos, doncs no en tenien cap altra, però ja estava be, terrassa a la vora del mar amb el vaixell al final, fantàstic. Ara toca anar al vaixell i preparar-nos per la tercera i definitiva nit de gala, amb calma vam assistir al teatre com cada vespre, ens vam posar ben macos, vam assistir a un pica pica amb el capità i cap a sopar, deliciós altra vegada, sopar, escoltar música, les vacances ja s'estan acabant però encara queden un parell de dies.
1 comentari:
molt maco olimpia, llàstima que no ho tinguin tan ben conservat oi reconstruit com a ephessus. a la seva bona época havia de ser espectacular!!!
Publica un comentari a l'entrada