dijous, 3 de gener de 2008

De Katakolon a Savona

Les destinacions ja s'havien acabat, ara només quedava la tornada, però el viatge no havia acabat, teníem encara un dia i dues nits de navegació, això vol dir temps per acabar de descobrir i gaudir del vaixell. Vam voltar-ho tot, el teatre, el casino, la sala de jocs, la disco, els grans salons, gaudir d'un meravellós massatge, fins i tot vam utilitzar els aparells del gimnàs, quin gimnàs, tots els aparells de darrera generació, a la proa del vaixell, amb unes vistes increibles, després una sauna, finlandesa o turca? doncs les dues, quina passada, també amb vistes privilegiades al mar, activitats a l'aire lliure, on la Lídia va apuntar-s'hi sense pensar-ho, un magnífic espectacle al teatre no pas amb artistes sinó amb treballadors del vaixell, molt bé, molt ben treballat, al final de la jornada un bon sopar i acomiadar-nos del nostre cambrer, l'Òscar, hondureny, molt agradable i professional, ens va tractar de meravella i el seu ajudant, en Herman, més tímid, molt jove, de Perú, però molt professional també, en guardo un gran record. Un cop sopats, es va permetre als passatgers que ho desitjessin (evidentment jo vaig voler), fer una visita a la cuina del vaixell, quina passada tot impecable es podria menjar a sobre de les barres d'alumini, de fet ja es feia, estava tot ple de fuites per anar menjant, aquella gent sap molt bé el que es fa, molt maco tot. Després fer una darrera passejada, cap a dormir, que ara si quedava el pitjor de tot el viatge, el maleït retorn a casa. Una anècdota que em va fer molta gràcia va ser protagonitzada per en Jordi Jr., els primers dies plorava perquè volia tornar a casa, però el més divertit, i que era el que pensàvem els demés, va ser quan en dir-li que ja tornàvem a Figueres, tot seriós ens mira i diu: "doncs donem la volta i tornem a fer el viatge al revés" quin sol de nen, i quina pena acabar el creuer, però ja se sap hi ha obligacions que ens fan despertar d'aquest somni. Al simpàtic que va dir "el que és bo, si curt, dues vegades bo", que li tallin els ..., les coses bones no s'haurien d'acabar mai.
Al final, quedarà el record d'aquells fantàstics dies en família en un dels viatges més increïbles que crec que es poden fer avui en dia, per acabar la foto amb el capità, ben macos tots i acabar de preparar les maletes.

Cap comentari: