dijous, 3 de gener del 2008

Rodhes

La visita a aquesta illa va ser més gratificant del que realment em pensava, no per les coses que vam veure, si no per l' encant del lloc en general . En aquesta ocasió vam decidir que no faríem cap de les excursions que es proposaven al vaixell, i vam decidir agafar un taxi, pactar el preu, i que el taxista ens fes de guia turístic; no vam trobar cap taxi familiar i per tant vam agafar-ne dos. El matí el vam dedicar a veure l'illa, la primera parada la vam fer just davant d'on hi havia l'estàtua del Colòs de Rodhes, ara només hi ha l'entrada del port, però ens podíem fer una idea de com devia ser de gran aquesta antiga meravella (una de les set meravelles del món oficial). Després vam fer una parada al lloc on hi havia l'antic temple d'Apolo i on es veia on s'ajuntaven els mars Egeu i Mediterrani. Sortint d'aquí, els taxistes ens van portar a una fàbrica de joies; és molt típic aquí l'orfebreria, i la veritat és que està força més bé de preu que no pas aquí, vam poder xafardejar i fer alguna compra. Ara ens tocava anar cap al poble de Lindos, el poble més bonic de l'illa, semblava talment un poble antic, ben cuidat i amb una acròpolis on no vam poder pujar, però la vam veure de lluny; passejant pels carrers vam sentir música, ens vam acostar a un local que tenia les portes obertes, i era una escola de sirtaki, quin ball més alegre, i quina música més enganxosa. Ja era gairebé hora de marxar amb els taxistes, però per fer temps en Blade vam anar a fer la nostra cerveseta, per mi que ens van fotre canari, i allò era Amstel normal i corrent, però estava escrit en grec i "aceptamos pulpo como animal de compañía". Vam enfilar cap a Rodhes al mig de centenars i milers de mandariners, vam arribar a parar per agafar-ne alguna. Un cop a Rodhes, ens vam acomiadar dels generosos taxistes i vam fer la nostra ruta a peu enmig de les muralles de la vila, és una petita ciutat molt bonica, amb molt petits llocs per observar i gaudir de les restes dels antics grecs que ocuparen el lloc; vistes fantàstiques del port amb el Costa Fortuna al fons, passeig per les muralles, i tornar cap al vaixell i preparar-nos, doncs tocava la segona nit de gala, el sopar de gala amb del Capità, també hi deixo la carta per fer caura la baba; Ens havíem de posar ben macos per sortir radiants als centenars de fotos que ens feien a cada racó del vaixell, el darrer dia triaves només les que volies, però a cada racó en feien alguna, i la veritat és que en sabien molt els fotògrafs.

Aquí teniu el video de Rhodes.


3 comentaris:

Arale Norimaki ha dit...

que bonic que va ser rhodes!!! encara no fa gaire , per casa vaig trobar la tarja de visita del simpàtic taxista. si la trobo te la donaré per que puguis escriure l'adreça i el telèfon per si algu hi va.

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

Jo també vaig veure la tarja del nostre taxista, no fa gaire, però ara no la trobo

Marta ha dit...

Que estres me está dando este Blog!!! quiero ir a todos sitios y verlo toooodoooooooo!