dijous, 3 de gener del 2008

De Roma a Alexandria

Aquest va ser el desplaçament més llarg que vam fer d'una tirada en tot el creuer, van ser dos dies de navegació ininterrompuda, però no per això menys interessant, durant aquests dos dies vam poder gaudir del vaixell, que no és poc, i tot seguit passaré a explicar com van anar aquests dos dies, des de Civitavecchia (Roma) fins al port d'Alexandria.
Sortint del port, després d'haver descansat una mica, vam anar a investigar una miqueta les dependències públiques del vaixell, no vam trigar gaire a trobar les piscines climatitzades situades a la popa del vaixell, i després de menjar uns tallets (grans) de pizza i focaccia (aquest restaurant estava obert gairebé tota la tarda) vam anar a posar-nos els banyadors i cap a l'aigua, alternant la piscina amb els jacuzzis, quina manera de disfrutar, i els nens s'ho passaven d'allò més bé, sobretot en Jordi, doncs en Xavi només tenia dos anyets acabats de fer i tot i que estava molt content, encara no ho gaudia tant.
Després de tota aquesta estona en remull, toca altra vegada tornar cap a les habitacions i posar-nos roba còmode per sopar, el restaurant que ens va tocar estava realment bé i el servei impecable, teníem un cambrer i un ajudant de cambrer per cada tres taules, la veritat és que gairebé tota la tripulació era molt amable i atenta, el nostre cambrer, l'Oscar era hondureny, i li tirava el formatge a la pasta d'en Jordi d'una manera que al nen li agradava moltíssim.
Al matí, només llevar-nos i treure el cap pel balcó estàvem passant pel costat de l'Stromboli, famós volcà del Mediterrani que encara fumeja, i veure el poblet als peus del volcà, com a mínim sobtava, quin valor aquella gent, era el moment de fer "l'indio" amb el meu cunyat pels balcons i també l'hora d'anar fent fotos amb les illes de Panarea, Salina, Lipardi i Vulcano, que ens quedaven al nostre costat del vaixell, concretament a estribor.
Després vam pujar a les cobertes superiors per gaudir del pas per l'estret de Messina, molt bonic, terra a banda i banda, veient les poblacions de la costa entre Nàpols (bota) i Sicília; Feia força sol, però el dia era ventós, cosa que feia que fes força fred, recordem que estàvem a finals de febrer, i tot i que no era un fred de rigorós hivern, ens havíem d'abrigar una miqueta.
Després de totes les fotos, les múltiples voltes que vam fer pel vaixell, descansar, menjar, passejar, amunt i avall, tocava preparar-se pel primer sopar de gala del vaixell, amb còctel de benvinguda pels clients assidus, no era el cas ni de la meva germana ni el meu, però si el de la meva mare, que afortunadament ja havia fet alguns creuers amb la companyia Costa, i alguns altres amb alguna altra companyia. Havíem d'anar d'etiqueta, mudats com maniquís, la veritat és que fèiem moltíssim goig i els nens una monada, si vestits normals ja són una preciositat, vestidets amb els tratges eren una passada, tot el vaixell els coneixia, a més de macos són simpàtics; jo em vaig posar l'smokin que només me l'havia posat pel casament de la Laura i en Jordi, i d'això ja en feia uns quants anys, però a mi encara m'anava bé.
Primer sopar de gala, el sopar de benvinguda, però com cada àpat que hi fèiem era deliciós; aquí deixo la carta del sopar, com es veu, alta gastronomia. Potser ho explico amb tant èmfasi perquè era la primera vegada que ho feia, però cal haver-hi estat per poder entendre realment que suposa estar en un creuer d'aquesta categoria, després del magnífic sopar, vam anar a veure una sèrie d'actuacions en viu, dic una sèrie d'actuacions perquè hi havia 12 o 14 sales amb diferent tipus de música en viu, zones per escoltar, zones per ballar, un casino complert, tant amb escurabutxaques com ruletes i black-jack, sala de jocs electrònics, discoteca i una petita capella. A mitja nit, en una de les sales s'hi instal·la una mena de ressopó amb tot tipus de fuites, gelats, pastes, una barbaritat de menjar, acabat de tot i tips a més no poder, cap a dormir que l'endemà serà un altre dia. D'aquest dia poc hi ha per explicar, moltes activitats i més piscina, però el que em va sorprendre més van ser les actuacions del teatre del vaixell, un teatre per un miler de persones, amb uns artistes fantàstics; a partir d'aquest dia, totes les altres tardes, si estàvem al vaixell, anàvem a veure que hi feien, tot tipus d'actuacions, impressionant i impressionat, tot això abans de sopar, ara ja només quedava anar a descansar perquè el dia següent es presentava esgotador.

Aquí teniu unes imatges d'aquests dos dies de navegació i de la primera i més elegant gala.


3 comentaris:

Tecnologia Jordi ha dit...

si senyor, molt ben explicat... continua així

el cangrejo linuxero ha dit...

increible, t'has superat Quim!

Això és un blog i els altres són tonteries (excepte el del nens :)

Marta ha dit...

Compartir este viaje con tu family debió de ser una experiencia chulísima, un precioso recuerdo.